Palmira Puig-Giró, fotògrafa

Back To Homepage

L’exposició Palmira Puig-Giró, fotògrafa, inaugurada a la galeria RocioSantaCruz, ens dona a conèixer l’obra d’una artista inèdita a casa nostra.

Marcel Giró
Sem titulo_148 (Palmira Puig)
Brasil, c. 1950
Vintage, Gelatina de plata
40×30

Palmira Puig-Giró (Tàrrega, 1912-Barcelona, 1978) ha sigut una fotògrafa totalment desconeguda al nostre país fins que la Galeria RocioSantaCruz de Barcelona la posa a la palestra l’any 2019 amb l’exposició Palmira Puig-Giró, fotògrafa: una mostra configurada per còpies vintage dels anys cinquanta, on predominen els retrats i els paisatges en blanc i negre, realitzats durant els viatges que ella i el seu marit, el fotògraf Marcel Giró, realitzaven conjuntament per Amèrica del Sud i Europa.

La joventut de Palmira Puig va transcórrer a Tàrrega (l’Urgell), la seva petita ciutat natal, en el si d’una família benestant. No va ser fins al 1943 que decidí marxar a Sao Paulo per reunir-se amb Marcel Giró (exiliat republicà), amb qui havia contret matrimoni per poders a Catalunya l’any 1937.

Quan la jove Palmira arribà a Sao Paulo, Marcel Giró ja era un fotògraf reconegut i de prestigi, i un membre destacat del Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB) —una agrupació brasilera de fotògrafs que advocava per una fotografia més experimental mentre bescantava el pictorialisme, un corrent artístic heretat del segle XIX que s’emmirallava en l’estètica i els valors de la pintura acadèmica—.

 

El MoMA compra dues còpies vintage de Palmira Puig-Giró

Palmira Puig-Giró va fer l’aprenentatge com a fotògrafa a l’estudi del seu marit, i l’any 1956 fou admesa al FCCB, juntament amb quatre fotògrafes més: Gertrudes Altschul, Menha S. Polacow, Barbara Mors i Dulce G. Carneiro. Va ser llavors quan forjà el seu propi estil fotogràfic, molt influenciat per l’Escola Paulista, impulsora al Brasil de la fotografia subjectiva alemanya, on el que comptava era la mirada personal de l’autor, que sovint s’expressava a través d’enquadraments molt atrevits transgredint les convencions estètiques de l’època.

Palmira Puig-Giró
Comportas
Brasil, c. 1950
Vintage, Gelatina de plata
40×30

Més de tres dècades van passar el matrimoni Giró a Brasil treballant en el camp de la llavors incipient fotografia publicitària, i realitzant també els seus projectes més personals en el terreny de la fotografia artística, fins que l’any 1978 Palmira Puig emmalaltí, i els Giró decidiren tornar a Barcelona. Tanmateix, al cap de pocs mesos d’arribar a Catalunya, Palmira, que malauradament no aconseguí recuperar-se de la malaltia, morí. Un fet tràgic per a Marcel Giró que li provocà a una profunda depressió, a causa de la qual no va va ser capaç de parlar mai gaire a la família de Barcelona del treball artístic que ambdós havien fet en el seu estudi fotogràfic a Sao Paulo. En arribar a Barcelona, Grió havia guardat en capses, sense dir res a ningú, les seves obres i les de la Palmira.

Va ser després de la mort d’en Marcel, l’any 2011, que el seu nebot, Toni Ricart Giró, trobà els negatius i les còpies fotogràfiques del matrimoni. La troballa va arribar a les mans de la galerista Rocio Santa Cruz, que veient que l’obra de Marcel Giró, a qui inicialment s’atribuïa tot l’arxiu, era d’un gran nivell, li dedicà la primera exposició individual a Europa a la seva galeria de Barcelona l’any 2014.

Uns mesos més tard, però, revisant en detall tot l’arxiu, nebot i galerista s’adonen que una part important de les fotografies no eren de Marcel Giró, sinó de la seva esposa. És llavors quan s’estira del fil, s’investiga més profundament el llegat, i es conclou que Palmira Puig-Giró no va ser només l’acompanyant i assistent del seu marit, com s’havia pensat fins llavors, sinó que Palmira Giró —el nom artístic amb el qual Palmira Puig sovint signava les seves obres—, havia produït un seguit de sèries fotogràfiques amb una mirada personal, delicada i neta que ha esdevingut un corpus d’obra amb entitat pròpia, reconegut per museus tan importants com el MOMA de Nova York.

L’exposició es pot veure a la Galeria RocioSantaCruz de Barcelona fins al 16 de març de 2019.

Val molt la pena, no us la perdeu.

Palmira Puig-Giró
Estudo
Brasil, c. 1950
Vintage, Gelatina de plata
40×30

Jesús Vilamajó
Culturacció

Un agraïment especial a la Galeria RocioSantaCruz que ens ha facilitat tot el material gràfic i la informació amb la qual he escrit aquest article.

 

La fotografia subjectiva era un moviment impulsat per Otto Steinert a finals de la dècada dels 40, que volia recuperar, per una banda, la idea d’una captura fotogràfica fidedigna i maquinal a l’estil dels fotògrafs de la Nova Objectivitat i que, durant la IIGM, s’havia perdut perquè el III Reich imposava la manipulació de les imatges; i per una altra banda, posava el focus en la personalitat i mirada del fotògraf, en la seva creativitat: des del registre fotogràfic net i objectiu fins a l’abstracció visual. Per bé que el moviment naix a Alemanya, s’estén a tot el món: Minor White als Estats Units o Marcel Giró al Brasil en són membres destacats.

Related Posts