El sol roent de Jaume Amigó

Back To Homepage

Jaume Amigó presenta al Museu Comarcal de Tàrrega l’exposició L’estret camí, una visió subjectiva sobre el Japó, un país que des de fa més de vint anys inspira l’obra d’aquest creador santfeliuenc, instal·lat, des de fa una dècada, en una granja rehabilitada, en un petit nucli de la Noguera, a prop de Ponts.

Per bé que Amigó presenta la seva primera exposició individual a la capital de l’Urgell, no és un artista desconegut del tot pels targarins. L’any 2016 el vam veure a l’Embarrat amb una suggeridora instal·lació de desenes d’olles de llum que dialogaven amb la foscor i la immensitat de la foneria de l’antiga fàbrica Trepat. Aquella instal·lació ens remetia al llibre Elogi de l’ombra de Junichiro Tanizaki (1886-1965), on s’evocava l’esperit i l’essència de la societat nipona tradicional; i on la penombra, amb els seus infinits i subtils matisos, adquireix una gran rellevància en la recerca de la bellesa.

Amigó s’inspira en els poemes de Matasuo Basho, el poeta japonès més influent de tots els temps.

Ara, a l’Estret camí, Amigó escodrinya una vegada més en la literatura nipona; i troba la inspiració en la lectura i relectura d’un altre llibre: L’estret camí de l’interior, de Matasuo Basho (1644-1694), el poeta japonès més important i influent de tots els temps, molt conegut pels seus Haikus (composicions breus de tres versos sense rima, de 5, 7 i 5 síl·labes respectivament).

  1. El color vermell i les formes

L’exposició es divideix en dues parts. La primera, la podem veure a la planta baixa del Museu, a la sala d’exposicions temporals. És tracta d’obra eminentment pictòrica. Hi destaca l’ús generalitzat de les formes i el color vermell escarlata que tenyeix completament l’espai. La tècnica emprada és la pintura acrílica damunt de tela de lli o paper de seda elaborat per l’artista a partir dels aprenentatges fets al Japó.

Li busco un sentit a aquesta mena de sensació monocromàtica, a aquest impacte inesperat de color que el visitant rep a l’entrar a la sala, i penso que Amigó es podria haver inspirat en alguns dels versos de Matasuo Basho; alguns com aquests:

El riu Mogami
ha submergit al mar
el sol roent

No obstant això, m’adono que aquesta meva agosarada interpretació no deixa de ser un vague i innocent intent de buscar una justificació a través de la raó, mentre pretenc endevinar els lligams entre el pensament de l’artista i l’obra expressada.

Tanmateix, en l’aspecte formal, queda clar: les pintures d’Amigó són una mena d’abstracció visual a partir de l’ús del color (vermell) i l’obsessió per les formes que s’hi representen.

Dit això, adverteixo el lector: l’obra d’aquest artista no s’explica pel que es veu, sinó que pren tot el seu sentit pel que l’espectador sent en contemplar-la; de manera que el significat de cadascuna de les formes exposades no el trobarem en el judici, en el seny, sinó en el fluir de l’emoció. Deixeu-vos portar.

La contemplació dels nenúfars de Monet en un museu al Japó ha influït de manera determinant en la creació d’aquestes instal·lacions.

  1. De nenúfars i somnis

La segona part la trobem en el magnífic espai de les Sales Nobles del Museu, al segon pis. Són cinc instal·lacions on el joc de llums i ombres es fa evident: cossis i menjadores de pollastre metàl·liques, que l’artista va trobar en el que ara és el seu estudi, i que ha intervingut amb la delicadesa del paper de seda; pots de vidre que contenen somnis recuperats del costat d’un llit; espelmes il·luminades que configuren tota una atmosfera reposada i evocadora de la contemplació dels nenúfars pintats per Monet i que Amigó va veure en un museu al Japó.


L’obra d’Amigó, doncs, és fruit d’una introspecció contínua, ordenada i perseverant, a la recerca d’una expressió artística molt personal, que ha assolit amb escreix.

Les seves pintures, escultures i instal·lacions traspuen una certa poètica oriental, mentre transiten per les formes sinuoses, les textures, la matèria i els colors de la natura, que l’artista troba fent ruta per un país que va conèixer fa vint-i-cinc anys i que l’hi ha estat fidel. Jaume Amigó ens ha confirmat que encara avui treballa amb les matexies galeries japoneses que fa vint anys.

Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la insistència de l’Alba Vilamajó, amiga personal de l’artista i directora de la galeria Clucart de Tàrrega, que morí prematurament el passat mes de desembre a conseqüència de les seqüeles derivades d’un vessament cerebral. L’Alba, que també havia exposat alguna de les obres d’Amigó en la seva galeria, havia fet totes les gestions amb el Museu Comarcal de Tàrrega perquè l’exposició es dugués a terme aquest any 2019. Amigó ha dedicat una de les instal·lacions del segon pis a la seva amiga.

L’exposició es pot visitar fins al 6 de juny de 2019 al Museu Comarcal de Tàrrega (c. Major, 11). Consulteu els horaris al web del museu.

Jesús Vilamajó
Culturacció

Related Posts

Benvinguts al blog de Culturacció. Engeguem

Us dono la benvinguda i us agraeixo el passeig per aquest espai virtual. Aquí parlarem de cultura local i de cultura global. D’art prim...

Homenatge a les bruixes